El GSoC s'ha acabat. La meua darrera entrada del dia 12 d'agost explicava els darrers canvis substancials que vaig fer en el servidor. A partir de llavors i fins el lliurament del projecte el passat 26 d'agost, vaig dedicar tot el temps a arreglar errors, afegir comentaris i formatar el codi segons els estàndards del Hurd. En resum, calia polir el codi i deixar-lo acceptable per a poder-se integrar en repositori.

Ara que el projecte està acabat, és l'hora de parlar del resultat. La veritat és que estic força content, ja que he pogut assolir tots els objectius que m'havia marcat a la meua proposta inicial. Això és, proporcionar tota la funcionalitat que proporciona el translator actual, pfinet, de manera que el servidor lwip el puga substituir completament. Hi ha hagut dos imprevistos importants: el primer, el problema amb el límit de sockets; i el segon, el suport per a clients VPN.

El problema amb el nombre de sockets no l'hauria pogut evitar, al març encara no coneixia prou LwIP i era molt difícil preveure per on podrien vindre les complicacions. Pel que fa als clients VPN, simplement no em vaig adonar que pfinet oferia aquesta funcionalitat, potser això sí que ho hauria pogut preveure si haguera fet algunes proves més amb pfinet abans d'escriure la proposta. Afortunadament, ja comptava amb que hi haurien problemes i vaig començar a treballar en el prototip en el meu temps lliure durant mesos abans de l'inici oficial del GSoC, cosa que finalment m'ha donat marge suficient per a poder ocupar-me dels imprevistos.

Si fem un ullada a la llista d'entrades d'aquest blog, trobarem un resum de les coses que he hagut d'aprendre durant el camí: he après sobre el Hurd, LwIP, sockets de Berkeley, Glibc, IPv6 i ifupdown. Però també he après altres coses que no apareixen al bloc, per exemple, he conegut el funcionament de dues comunitats com la d'LwIP i la del Hurd, he après a contribuir-hi i m'he barallat com mai amb el git.

En conclusió, ha estat una experiència molt positiva i no puc més que recomanar a tothom que s'hi apunte si pot. Em sembla que participar en un projecte així és un complement pràctic molt valuós sumat a la teoria que s'ensenya a la universitat. Embrutar-se les mans et permet perdre la por i comprovar que el que s'amaga darrere de projectes que semblen molt complicats en realitat és un conjunt de principis senzills que tothom pot entendre perfectament.

...I així és com s'acaba aquest bloc, adéu! :)